DAVANT DE CASA.....   (pel pare Salvador)

Certament, és a Davant de Casa: carrer de Mar, 30 de Montgat.

Els de ca l'Anilla, i cal Xatet.

Quins records. Tota la meva infantesa vivint aquesta preciosa, i poc - a les hores - valorada imatge diària. De subsistència vital a les hores per a molta gent, i de representació folklòrica, i no per això menys important, avui dia.

La "subhasta del peix". Cada dia, entre les dotze i la una del mig dia, tot aquell be de Déu, extret del mar. Aquella parada uniformada de "coves" col·locats per ordre i tipus de peix, per a gaudi i excel·lència de visitants, i dels interessats en comprar. Parada llaminera de peix fresc, encara viu.

No tothom hi entén: poca gent és capaç de seguir i entendre el què està sentint i veient. Passar de "duros a peles", i a l’hora controlar el cove, i decidir quan és el moment just. Seguir l'Alzina, en Berto, el Josep de Can Rollat, o qualsevol dels seus predecessors amb el càntic de xifres, i de compte enrere, no és senzill. Molts neòfits del ritual, es deixen assessorar i fins i tot disposen els diners als “entesos de casa", perquè els facin la compra del virtuós producte, esperant l’inevitable i majestuós "JO" just al moment oportú. Aquest "JO", deixava content al comprador, i com no, al sacrificat pescador, i fins a les hores propietari del preuat bé. Ell, els dedica un delicat i insinuós somriure, un cop feta l’adquisició i venda al equip de comprador i inversor.

És ara, què visc a Tiana i, quan passejo per “Davant de Casa” i coincidint amb la subhasta, que trobo a faltar aquells dies de marrec, què en sortir de casa, passava pel costat, i no hi parava l’atenció que es mereixia aquesta majestuosa litúrgia maresmenca.

Gràcies a tots aquells què encara lluiten per mantenir viva la flama d’aquest ritual - que no negoci avui en dia - i que s’esforcen per l’esdevenir diari de "la subhasta del peix" al meu estimat Montgat.

Hi ha moltes més coses, fets i històries de “Davant de Casa” què aniré explicant, a mida que recordi i enyori gent estimada, i fets passats, però recents a la memòria.

Espero què s’entengui ara el títol del meu blog. “Davant de Casa...” doncs allà, hi van passar moltes coses boniques i entranyables entre Montgat, i la seva gent.

Tiana, 14 de juliol de 2012